Quinze dies de vida


Tothom va tornant, tot deixant enrera la poca vida que ha gosat viure aquest any: quinze dies? un mes? Què hi fa! Les vacances! uns dies teus, ben teus.

El mariner esdevé patró i guia la seva propia barca ,solcant elsset mars per allà on voldria navegar sempre i , no obstant, temerós de timonejar massa agosarat, torna a port aviat, i vara la barqueta a la cala on rompen les ones del desig de ser lliure. Potser fins l’any que ve.

[@more@]

Retornat en terra pujará com a simple cambrer al creuer dels luxes on no hi coneix el capità i ni tan sols ha trepitjat mai el pont de comandament, fent la feina callada, servil i pagada de complaure als diletants que naveguen, sense esforç propi, pels set mars tota la vida, la gran vida.

Arbre romput, sense fulles, la tardor esllanguirà els records intensos, l’hivern els gelará. Amb molt de glaç a l’escorça, impàvid aguantará com pugui els mesos mes durs, aquells que semblen i són interminables, la dura vida del llogat.

Entre dia i dia i nit i nit es jurará que aquest sera l´últim any, que mai mes patirá el fret de l’hivern quan a l’altre part de mon l’estiu retorna els argument per fer-se de nou a la mar en solitari, o en companyía de brava tripulació, amb l’humil barca propia , i ni que sigui per la ruta de cabotage, navegar sense perdre de vista els ports o els fars, a l’alcanç de la brisa marina i del terral, prop de terra però lliure de les amarres que fermen a les pasareles i les cobertes gegantines d’un vaixell, titá dels mars, sense mes rumb que el rumb pagat pel capritx del que mai han gosat viatjar en una barqueta .

Això pensa i jura un any darrera l’altre i la barca es va fent vella i esbarlada per les onades del desitg, cada cop mes intens, de no tornar ja mes a varar a la cala. Fins que un dia, quan ja fa set vegades set anys que jura en fals, el patró del vaixell gros es fa a la mar sense ell.

Dempeus a la platja, massa vell per acomplir el somni, recull els trossos que havien estat les quadernes i el costellam del vell llagut i amb ells encen un foc al mitg de la platja deserta per donar un xic d’escalf a la seva ánima.



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.