Reproducció inassitida

 

La Xina ha arribat als 1.300 milions d’habitants humans, d’aquests que se suposa que són iguals a tu i a mi, ja que en teoria, tots som iguals. Aquesta xifra exorbitant, és no obstant inferior en 300 milions de la que hauria estat si des de l’any 1979 no s’hagués imposat si us plau, per força la política del fill únic, es a dir que el creixement va en decrescendo i diuen que s’aturarà en aquell punt màgic que inverteix el sentit, cap allà el 2050.

Ara que per primer cop aquest any em poso a la feina d’escriure a la bloggería m’ha vingut al cap el creixement xinès al observar que els blocs també creixen d’una manera desmesurada, al meu entendre, i que entre tant tria i remena de rebaixes, em veig incapaç de trobar tot allò que hi ha d’interessant i que encara no he trobat.

Observo que en la constel·lació bloggera hi ha estrelles, planetes, satel·lits, asteroides i cometes.

Observo que hi ha estrelles da gran massa amb planetes en orbita estacionaria.

Observo planetes menors amb els seus satèl·lits.

Observo una gran quantitat d’asteroides que van a la seva.

I cometes que passen i al cap de un temps tornen a passar o els creiem desapareguts perquè la seva orbita es molt gran i es manifesten escassament.

Confesso que tinc vocació de cometa i m’apassiona l’ullera de llarga vista a l’estil pirata: mirar i trobar, observar com s’observa un formiguer o les flames ballarines de la llar de foc.

Per altre part, penso: algú haurà de fer l’ofici de llegir tants escriptors!. No pas sempre els mateixos (per bons que siguin), Tothom que escriu vol ser llegit, però també tothom que escriu multiplica la família dels seus escrits, i així arribarem aviat als 1.300 milions de posts.

S’imposarà aleshores la política del post únic?

Sigui com sigui la relació és mes important que la procreació i tard o d’hora vaticino 1.300 milions de comentaris a un únic post, perquè som així.

Aquest únic post s’escriurà amb guix, a la pissarra de qualsevol escola deserta i dirà tan sols.

Que hi ha algú?

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Reproducció inassitida

  1. Realment molt bo, el teu post. M’ ha impressionat el final. És molt surrealista, al meu entendre.

  2. manel diu:

    Estic d’acord amb l’Esteve. El post, podria escriure’s a una escola deserta de la Xina?

Els comentaris estan tancats.