Emailant als Reis

 

Ara que sóc gran ja us ho puc dir: la carta als Reis, va ser la meva primera escola d’escriptura. Es difícil demanar coses havent de complir la condició d’haver fet bondat i de no dir mentides, de manera que forçosament s’han de dir retòricament mitges veritats si no et vols quedar amb el carbó d’alzina. Per tant la carta als Reis també va ser ser la meva primera escola de mitges mentides.

Desprès ja t’hi acostumes a mentir del tot, i ho fas amb mes desimboltura, (amb professionalitat si et dediques al periodisme o a la política) amb normalitat, amb equitat, amb convicció. Però de petit, i segons en quina època, en la meva per exemple, no dir tota la veritat encara portava associat un sentiment de culpabilitat que ara es veu totalment ridícul.

Jo atribueixo aquest canvi a la societat virtual, que és la fase de desenvolupament en que ara ens trobem, i a un moment del cicle històric que llisca sobre el llom d’una corba quan es donen diferents valors a les variables, com diria un matemàtic. Nogensmenys i amb tota seriositat, s’ha publicat fa poc una teoria de l’origen de l’Univers que ens situa en una pantalla de superordinador còsmic manejat per unes altres ments o com se’n digui, i en el que nosaltres i la resta de galàxies, només som el pixel·lat que altres ens contrasten o esborren a caprici, ja ho veieu.

Com de tantes altres coses passo i se’m en fot. Si he començat amb tanta retòrica es perquè sé que m’adreço als aconseguidors de les infinites il·lusions que genèticament tenim dipositades en vosaltres, Reis d’orient a occident,i  perquè ens il·lusiona comprar i fer veure que regaleu vosaltres a aquells que a nosaltres ens toca regalar, aquelles coses que mai compraríem si no fos per motiu de la vostra institucionalitzada festa. Aquest és un dels pilars que aguanta els sagrat temple del consumisme, però només un de tants, ni ha molts d’altres, quasi infinits, i hem d’entendre i comprendre que la raó principal per la que no s’enfonsa el frontispici i la teulada és perquè sabem que tots som a sota i en sortiríem malparats.

Ja que els temps han canviat des de que era petit, no us demano, US EXIGEIXO, que em garantiu feina, ben poca, i ben pagada; pensió de prejubilació i de jubilació (amb endarreriments inclosos des de els catorze anys), caps de setmana (de dilluns a divendres) i vacances permanents com a drets socials en el conveni, naturalment sense perdre els tradicionals week-end de tota la vida; disbauxa sense risc sanitari de cap tipus; anades amb cotxe d’aquell model exclusiu que no cal que pagui fins l’estiu que ve, amb assegurança d’angel de la guarda i via sense cues per a la de tornada; segona residencia a escollir, sobretot en el preu i la manera de no pagament, i pis gratuït per a tots els joves ( l’única manera que finament els pugui fer fora de casa); medi ambient net de cràpules, subhastadors e immobiliàries; i una chaise-longe per veure’m a mi mateix còmodament en la gran pantalla virtual en foten-me del mort i del qui el vetlla.

La immortalitat, la deixarem per l’any que ve.

Skarbat

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Emailant als Reis

  1. aina diu:

    m’agrada…demana-m’ho a mi també!

Els comentaris estan tancats.