Quan t’atrapi

 

M’he fet un fart de buscar-te per tot arreu: dins les butxaques, sota l’estora, davall del llit, a la sopera, dalt de l’armari, en mig dels fulls, a la nevera, entre dues piles, a les sabates, al fons del cove, damunt la taula, al costat dret, doncs a l’esquerra, ben amagat, o bé a la vista, o camuflat, o camaleònic, al fons del fons, davant de tot, o al darrera, o tombat entre, entaforat, tapat pel diari, a redós l’ombra, al quarto fosc, abandonat, robat amb força, oblidat dintre, deixat fa temps, enterrat fons, caigut a dins, sense record, davant del nas.

Ben curt de vista, o despistat, oblidadís, desmemoriat, babau, poc llest, que no t’hi fixes?, sembla mentida!, si és evident!, però que no ho veus?, mira al davant!, renoi, ets cec!, però si ho trepitges!, s’ets menjarà! no hi ha que fer-hi, miop, talp,orb, (no hi ha remei)

Allarga la mà i toca, no miris, olora, escolta, calla, no llepis! (per si de cas).

Però què busques?

Ara…. no ho recordo… però segur que ho trobaré.

Ah!, quan t’atrapi…

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una comentari en l'entrada: Quan t’atrapi

  1. acollida diu:

    Uiiii! Quina por!

Els comentaris estan tancats.