Una interfície, que se’n diu

Arribat al planeta virtual, n’exploro
els contorns. Això no és la Terra, la meva terra. Fa
poc que he interficiat hi ja he vist indicis de vida, fins i tot
alguna d’intel·ligent. En certs aspectes s’assembla a la del meu planeta, però canviada de signe: allà cada
dia veig molta gent i no parlen, aquí no veig a ningú i
tothom xerra. Potser això confirma la teoria dels mons
negatius que s’anul·len mútuament?. Doncs no. Puc viure
simultàniament a dos planetes sense desintegrar-me, ara per
ara.
El que em fot es que no trobo les
coses a mà. Havia d’haver fet el curs accelerat de recursos cibernètics
abans d’envolar-me. On cony és la guia de navegació? i
el corrector de rumb?, i els comandaments d’afegir, restaurar,
corregir i actualitzar?. I el pilot automàtic?. La interfície
(com m’han dit que se’n diu) no es molt amiga meva. Mes aviat
m’ignora. Passo d’ella doncs. Es l’últim cop que perdo el
temps a treure’n l’entrellat.
Algun dia parlaré de coses
interessants

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Una interfície, que se’n diu

  1. donot diu:

    Ja veuràs com d’aquí res, ja ho controlaràs tot.
    Nosaltres esperarem tranquils, a que ens expliquis el que vulguis.

  2. acollida diu:

    Amic Scarbat: fa molts anys que navego per mars i oceans i et puc ben assegurar que els millors vaixells són els que porten poques andròmines. És en aquests vaixells rudimentaris on es pot veure la perícia dels navegants. Navegar de collons quan tens tota la tecnologia al teu servei no té massa mèrit. El que de debò té nassos és haver-te-les amb la mar i els seus capricis amb pocs recursos. Ànim!
    El Grumet

Els comentaris estan tancats.