Una gota en un oceà de paraules

Per començar no ho dirè tot, nomès algunes coses. No es que sapiga massa, però he d’administrar. Total, pel qui ha de llegir-ho… en podria dir quatre de fresques.
Un bloc de paraules no és mes un glop de lletres que es beu amb la curiositat de tastar algun sabor nou. Però les lletres son poques i es repeteixen com un plat de ceba crua, sense deixar regust al cervell. Es recorda l’aeiou i se’n obliden les combinacions. Millor així, pel que serveixen…
Estem atrapats, nadem en el teclat (avans ho feiem en el paper) i no tenim salvavides. Ens ofeguem. El pitjor es quan n’arrosseguem d’altres. I tants que n’han arrossegat els primers navegants!. Ara tothom s’hi veu amb cor sense fer estudis de patró de barca de paper. I així ens va.
Litres, hectòmetrs cúbics de líquides lletres ordenades en paraules ortogràficament correctes en al millor dels casos (que no és el meu) i sintacticament responsables, en el desideràtum.
Tots tenim dret a ser escriptors. Quí ho diu que no es llegeix?. Jo. Ho afirmo. Però s’escriu!, i tant que s’escriu. Un passeig cibernèticament plàcid de bolc en bloc em porta d’Herodes a Pilat per tornar a casa com el turista de viatge organitzat: a tot arreu i enlloc.
Direu que sóc pessimista?. Com ho heu endevinat?
Sou llestos vosaltres.
Però aneu errats, ja en parlarem mes endevant. Per avui ja n’hi ha prou. M’he passat i tot.

[@more@]



Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 comentaris a l'entrada: Una gota en un oceà de paraules

  1. acollida diu:

    Jo no ho crec pas, que t’hagis passat. Al capdavall, tots els que naveguem per aquest oceà, ho fem per la necessitar de dir o de dir-nos coses. De vegades, per posar ordre al nostre interior.
    Benvingut a les aigües cibernàutiques. T’anirem llegint!

  2. acollida diu:

    Perdó. Torno a ser jo. He llegit el comentari d’en Nitu i no hi estic gens d’acord. Aquí tothom escriu com vol o com pot. I no és cert, de cap manera, que el teu post sigui tan incorrecte com en Nitu et vol fer creure. Ni sintàcticament, ni morfològicament, ni ortogràficament. T’ho diu una persona que sap molt bé de què parla. Ànim! Que tens el dret que té qualsevol altre per fer el teu diari personal! Ah, i aquest comentari meu no cal que l’esborris. Jo, el que vull que s’esborri ja no ho escric.

Els comentaris estan tancats.